Les fases de l'escriptura

Quan un nen s’inicia en l’àmbit de la lectura i l’escriptura, comença per associar un so a una grafia determinada. Aquest procés té una gran complexitat per els nens i és per això que quan s’aprèn a escriure la oralitat és molt important.

No existeix una tècnica per ensenyar a escriure, ni uns passos a seguir per aprendre sinó que parlem de que existeixen unes fases per les quals el nen va passant per tal d’adquirir una bona escriptura.

L’escriptura té una gran complexitat i es pot abordar des de diferents àmbits. S’han de tenir en compte diferents aspectes: la part emocional (la motivació), que l’escriptura està dins d’un context, dins d’una cultura, i per tant és una activitat sociocultural, s’ha de veure l’escriptura com a processos cognitius (quins processos seguim per escriure un text), i quin és el desenvolupament evolutiu del nen (com el nen adquireix aquestes capacitats d’escriure).

A quina edat comença un nen a escriure? Com determinem què significa saber escriure? Quan considerem que inicien?

Podem dir que s’inicia quan interaccionen amb els adults, quan reben estímuls.

Tenim la concepció de que aprenen quan a l’escola els ensenyen, però no és veritat, en el moment en que els nens estan interactuant amb els adults, ja estan establint un codi comunicatiu, per tant no comencen quan aprenen a l’escola. Encara que no sàpiguen representar les grafies, en el moment en que un nen intenta imitar a un adult i fa l’acció d’escriure, ja està fent el procés. 

Hi ha 5 fases de l’escriptura:

1. Escriptures indiferenciades:  Es pot considerar una fase per aprendre a escriure? Si, encara que no relacioni el so amb la grafia. Els nens imiten als adults i és una fase important perquè diferencien entre dibuixar i escriure. Els nens tenen consciència de que estan escrivint i l’escriptura té una funció designativa. L’escriptura representa i assigna conceptes i persones per a ells. Intenten reproduir l’acte d’escriptura però els símbols que fan no s’adapten a la convenció.

Els nens des de petits pensen i reflexionen molt sobre la lecto-escriptura, fan hipòtesis sobre la llargada de les paraules

2. Escriptures diferenciades: els nens saben representar grafies convencionals. Coneixen la grafies però no les relacionen amb el so. Incorporen les propietats formals de l’escriptura però no tenen cap valor fònic, Comencen a percebre la linealitat (que s’escriu en una línea), la separació i unió de les paraules. Fan hipòtesis de varietat interna i externa (interna: les grafies són diferents dins de la paraula, combinen lletres perquè saben que per formar paraules s’han de combinar grafies. I a la vegada externa: si comparen dues paraules saben que porten grafies diferents pel seu so, encara que no sàpiguen quines porten)

3. Escriptures sil·làbiques: Els nens abans de relacionar el so amb la grafia escolten els cops de veu que formen la paraula, les síl·labes, i representen les paraules amb tantes lletres com síl·labes té. Dintre d’aquesta fase hi ha dos fases: La quantitativa (tantes grafies com síl·labes, però no corresponen amb el so) i la qualitativa (on les grafies que escriuen si que corresponen amb el so de la paraula, però només escriuen les vocals). Les grafies que representen acostumen a ser vocals i els nens són capaços d’adonar-se que les vocals són els nuclis de les síl·labes.

4. Escriptures sil·làbico-alfabètiques: Fase entre la sil·làbica i la alfabètica. Reconeixem aquesta fase perquè hi ha síl·labes on el nen ja hi posa més d’una grafia, sap desglossar més la síl·laba, se n’adona que hi ha més d’una grafia en el cop de veu. Ja està arribant a l’adquisició total del so amb la grafia. Combina en una mateixa paraula fases de l’escriptura sil·làbica i de l’escriptura alfabètica. Es representen les vocals i normalment la primera consonant de la paraula.

5. Escriptures alfabètiques:  Cada so ja té una grafia, ja és capaç d’associar el so que representa cada síl·laba. Però hi ha sons que els hi costa més, com els dígrafs perquè és un so amb dues grafies i ells saben associar un so a cada grafia i no entenen que hi ha lletres que sonen juntes.  Escriuen amb ortografia natural (tal com sona) però comencen a incorporar la ortografia arbitrària (encara que fins molt més endavant no es reclama al currículum) i per tant al cicle inicial no s’avalua i no es té en compte, només s’avalua la natural.

Entre els 4 i els 7 anys els nens van aprenent i per tant no es preocupant si un nen es troba a una fase molt més avançada que un altre.