Quines
són les etapes de l’aprenentatge de la lectura?
El procés de llegir el definim com l’acte de
desxifrar i atribuir un sentit a un text escrit. Quan comencem a aprendre a
llegir, el que fem és descodificar el so de les grafies i això es fa al llarg
de diferents fases.
Veurem les diferents fases on els nens aprenen
a descodificar
1.
Fase Logogràfica
Els nens no descodifiquen, no
saben identificar la grafia. Imiten l’acte de lectura dels adults i fan el reconeixement
global d’algunes paraules. Identifiquen coses que han vist més d’una vegada,
saben reconèixer noms de productes comercials per la forma característica i ho
associen i sempre diuen: Aquí diu…. Fan relacions entre el llenguatge oral i el
llenguatge escrit. Poden arribar a conèixer sense descodificar unes 50 paraules.
Veuen que hi ha paraules més llargues i més curtes.
Entorns on hi ha molta presència de llengua
escrita i on l’adult llegeix molt, el nen té una motivació per aquest hàbit i
es crea un ambient que incita molt més a l’aprenentatge de la lecto-escriptura.
Llegir també és saber interpretar, no és només
descodificar.
2.
Fase Alfabètica
Aquesta la tinc jo i la Marta
també
Els nens estan aprenent a
descodificar i van progressant. No comprenen allò que llegeixen. Pesa més la
descodificació que el significat.
Identifica grafies. No comprenen el que fan quan fan l’acte de descodificar
però són capaços de comprendre molt més. Aprenen que les lletres representen
els sons i que aquests sons estan seguint un ordre en les paraules. Aprenen a
donar sentit al so de les lletres ordenades i descobreixen el mecanisme per
desxifrar els textos i oralitzar els escrits. Descodifiquen cada so.
3.
Fase Ortogràfica
En aquesta fase els nens ja
entenen el que llegeixen. Integren la descodificació i reconeixen
instantàneament els morfemes. Encara que hi ha paraules que se’ls resisteixen,
que els costa llegir, aquelles paraules que són més complicades que no són tan
quotidianes. La recerca del significat empeny al nen a voler llegir més. Aquí els nens comencen a tenir control del
que llegeixen i és capaç d’auto corregir-se i fan una lectura més global no
llegeixen tan grafia per grafia.
Quan llegim hem de tenir en compte el context
sintàctic. Si als nens només els hi donem llistes de paraules no els ajudem,
només els ajudem a descodificar però no a llegir, perquè no ho relacionen amb
el context. En canvi si els hi donem
textos amb sentit, el nen activa molts mecanismes i això facilita
l’aprenentatge.
Quan
ensenyem a un nen a llegir, ho hem de fer amb textos amb lletra lligada?
Els nens han de llegir amb tot tipus de
lletra: lligada, d’impremta, lletra de pal,... Han de llegir amb la lletra amb
la que es trobaran a la societat, sobretot amb la d’impremta. No els podem
ensenyar a llegir només amb la lligada quan després no la trobem en entorns
externs.
I els
mestres, com han d’escriure a la pissarra?
Quan s’escriu a la pissarra igual que els
propis nens s’ha de fer amb diferents tipus de lletra, encara que a partir de
segon de primària, el mestre ja podria escriure a la seva manera. Quan estan a
P3, P4 i P5 és millor que el que s’escriu a la pissarra sigui amb lletra de
pal, ja que els propis nens estan més familiaritzats amb aquesta. A primer, ja
s’integra la lletra lligada i és aquí on seria bo combinar totes dues a la
pissarra.
