Vivim en un món on la comunicació és clau per
poder relacionar-nos amb la resta. Quan naixem, ho fem sense aquesta habilitat
i tenim la necessitat d’aprendre a expressar-nos. Gràcies a saber llegir i
escriure adquirim aquesta habilitat comunicativa i l’escola juga el paper de
fer que els nens i nenes de la nostra societat ho aprenguin. Però ara bé, només
l’escola té aquest paper? És molt fàcil assignar aquesta tasca a una entitat
educativa, però també l’entorn social del nen influeix en l’adquisició lingüística.
Un bon ambient familiar genera un bon clima de cara a l’obtenció de la
lecto-escriptura. L’escola no pot fer que l’entorn del nen sempre sigui
favorable pel seu desenvolupament així que, el que intenta, és treballar i
compensar per disminuir aquestes desigualtats entre els nens.
Quina funció tenia anteriorment l’escola en el
desenvolupament de les habilitats lingüístiques? Doncs simplement buscava
l’alfabetització de la població. I què volem dir quan parlem d’alfabetitzar? Determinar
que una persona és alfabeta o no depèn de diferents factors. Abans significava
que una persona sabia llegir i escriure, però ara mateix la definició conté
altres aspectes com ser capaç d’expressar-se oralment, per escrit i que sàpiga
comprendre les lectures que fa. També hi ha gent que creu que alfabetitzar
implica preparar a un ciutadà per poder actuar en la societat, i això farà que
sàpiga socialitzar de manera adequada i correcta, generant ciutadans crítics
que puguin raonar i fomentar la crítica.
Però el procés de l’alfabetització té tanta
complexitat, que s’ha d’aplicar des de cicle inicial essent crítics quan llegim
i no només quan som grans.
I la pregunta clau és: La societat és capaç de
formar ciutadans alfabetitzats? Si parlem a nivell mundial, està clar que no,
perquè un tan per cent molt elevat de la població no accedeix a l’educació.
Però no podem generalitzar. L’escola hauria de ser igual perquè tothom tingués
accés a la cultura. I tothom que passa per l’escola acaba sent un ciutadà alfabetitzat?
Podríem dir que no, que tot i lluitar per disminuir aquestes desigualtats
socials sempre hi ha factors que determinen aquest procés, com per exemple,
quins recursos té, estratègies i metodologies que van millor per apaivagar
aquestes desigualtats. De la mateixa manera s’ha de tenir en compte la situació
social i familiar del nen.
En un centre educatiu s’ha d’evitar que
l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura acabi sent un ensenyament basat en
la repetició d’un codi, hem d’anar més enllà i fer que sigui un ensenyament
basat en els usos de la llengua, en el significat de la lectura i l’escriptura.
Dins de l’escola, un dels factors determinants és l’aula, ja que es tracta d’un
element en presència constant i que s’ha d’aconseguir que sigui un ambient ple
i estimulant. Com a mestre, és important arribar a crear un ambient lletrat on
els alumnes tinguin motivació per desenvolupar les seves habilitats
comunicatives.
Per tant, després d’aquesta reflexió, podríem
dir que el terme alfabetitzat és molt ampli i que hauríem de determinar si una
persona és alfabeta en tots els àmbits lingüístics?
Un article molt interessant que en parla és
“Leer y escribir en un mundo cambiante” d’Emilia Ferreiro. Alguns punts a
destacar són que la autora atribueix el terme “illetrisme” a les classes
socials i no pas a les persones. I que és un illetrat? Doncs una persona que és
analfabeta funcional, que coneix el codi i per tant sap llegir i escriure, però
no sap interpretar un text i li costa entendre allò que llegeix. Per això
mateix, ens comenta que una de les causes de fracàs escolar és que l’escola no
alfabetitza per actuar en la societat, i se li atribueix a l’alumne el fracàs
escolar, quan se li hauria d’atribuir a l’escola. És crítica amb les entitats
educatives i diu que només veuen el llegir i escriure com una tècnica que els
nens han d’aprendre. Diu que no es tracta d’un fracàs del sistema sinó que el
fracàs prové de l’alfabetització inicial i que si l’escola no alfabetitza per a
la vida, per a què ho fa?
L’escola no s’hauria de delimitar només a
ensenyar una tècnica d’escriptura i lectura sinó que hauria de mostrar els
diferents usos que té la llengua diàriament, com per exemple transmetre
informació, per la comunicació (com el cas de la premsa), quan veiem una
pel·lícula subtitulada, poder interpretar un mapa,... A l’aula hauríem de
treballar la idea de tots aquests usos. També hem de tenir present que no
sempre podem ensenyar a llegir de la mateixa manera, no podem generalitzar,
perquè per exemple, no és el mateix llegir un text instructiu, que un conte, ja
que cada gènere té unes característiques diferents i una complexitat
determinada.
Existeix una classificació dels diferents usos
que li podem donar a la llengua quan l’utilitzem en activitats quotidianes.
·
Ús pràctic: Resoldre qüestions de la vida
quotidiana en una societat alfabetitzada.
·
Ús científic: Accedir a informació i a formes
superiors de pensament. Potencia al coneixement.
·
Ús literari: Obtenir plaer estètic, crear
bellesa.
Per tal de que els nens participin activament
en activitats on utilitzin la llengua a l’aula i que no ho facin de manera tan
mecànica, es proposen activitats a classe on ells intervinguin. Algunes
propostes d’activitats són:
Activitats relacionades amb l’organització
de la classe
·
El control de l’assistència
·
L’organització dels càrrecs d’aula
·
El control del calendari
·
Fer llistes per escollir el nom de
la classe o d’un personatge
·
Elaborar cartells per combinar
exposicions o informar
En
aquestes activitats, els nens estan intervenint, escrivint i llegint amb un ús molt clar i a
la vegada els fem partícips dels càrrecs de l’aula.
Activitats que permeten la comunicació
entre persones
·
Notes
·
Cartes
·
Felicitacions d’aniversari
·
Notícies
Mitjançant
aquestes activitats es fa ús de la comunicació entre persones i treballem la
escriptura i la lectura de manera més activa.
Activitats relacionades amb l’ús científic
de la llengua escrita
·
Buscar informació
·
Llistes com a recull d’informació
·
Elaboració de projectes de treball
·
Textos instructius com les
receptes de cuina
Activitats relacionades amb l’ús literari
de la llengua escrita
·
Lectura i elaboració de contes,
poemes, endevinalles
Activitat
proposada a seminari:
A continuació veurem un exemple de dos diàlegs
i analitzarem cada mestre.
Lectura
de dos diàlegs de dos mestres on veiem quin ús fan de la llengua i quina
metodologia utilitzen en cada cas.
Mestra X
[...]
15. (la Irene escriu: MEKDELAWIT, els companys llegeixen)
16. Irene: no, no
17. M (a tots): no ho hem llegit bé, (a Irene) com es llegeix?
18. I: +mekdeláui+
19. M: algú sap d’on ve el nom Mekdelawit?
20. Tots: nooo
21. I: Mekdela és el nom d’una muntanya on ella va néixer
22. M (a tots): i això, el “wit”, què voldria dir?
23. I: No ho sé
24. M: Mekdela és una muntanya i li han afegit el wit...el nom tindria dues parts, em sembla que pots preguntar
[...]
164. M: mireu, quan tenim aquests grups de lletres, de moment tenim dos, es diuen dígrafs. Vol dir que
són dues lletres juntes i quan es s’ajunten sonen de manera diferent: L'ena i la i grega juntes, quan formen
part de una paraula, com ho diem?
165. Abril: Aranya
166. Zinnia: Castanya
167. M: En canvi, l'ena sola té un altre so. Perquè amb la i grega en català pràcticament no hi ha cap
paraula
168. Abril: Dilyana
169. Aloma: és que és en un altre idioma
170. M: Dilyana té aquesta I
171. Abril: no és una paraula
172. M: és una paraula, sí: és el nom d'una persona; però ella ho escriu d’on són els seus pares
173. Dilyana: clar
174. M: Si nosaltres ho escrivíssim amb nostre abecedari, aquesta i (asseñala la i grega) seria com aquesta
(asenyala la I)
175. Aloma: els seus pares no són d'aquí
Mestra
x: Com veiem, aquesta mestra treballa a partir de la
motivació dels nens, a partir del seu context real. Aconsegueix que la classe
sigui un context ric , amb un ambient acollidor i treballa el contingut a
partir dels dubtes dels nens. La concepció que té dels alumnes és activa,
aplica el constructivisme ja que deixa que siguin ells mateixos els que vagin
creant el seu propi coneixement i que sigui un aprenentatge significatiu. El
tractament que fa de la llengua és universal, la llengua com a concepte
general. Apareix el metallenguatge perquè reflexionen sobre la llengua i es fan
preguntes i les van responent entre tots, com l’exemple de fer distinció entre
noms propis i comuns, o treballar la morfologia amb el nom Mekdelawit. Per
últim comentar la concepció que té la mestra de l’error, per a ella els alumnes
no fan errades quan responen sinó que estan en un procés d’aprenentatge i han
de provar.
Mestra Y
1.M: Dimarts setze de febrer del 2010 (ho diu i ho escriu a la pissarra). El Marc per què no té les feines a
sobre la taula com ha dit la senyoreta? (canten una cançó: Bon dia, bon dia al matí, anem tot a la escola a
aprendre a llegir, la mestra m'ensenya a escriure i a comptar, a cantar cançonetes, a riure i a ballar)
2.M: comencem amb les feines del cap de setmana, teníem el poema perquè faltava el dibuix, l’Ivan no ho
va fer, molt malament (a l’Ivan) això es feia a casa, no aquí, això eren deures de cap de setmana, per tant,
tu tornes a guardar la carpeta petita, perquè ara no és moment de fer-ho, això no pot ser, oi que no? (a
tots) aquesta feina de la caseta la guardarem, tothom ha estudiat?
[...]
713. M: “gueopard” no existeix. En català és guepard, val? En castellà és leopardo, però en català és
guepard. A veure, va, busquem més amb “gue”
714. Judit: guitarra
715. M: he dit “gue” pensem amb “gue”
716. Eric: jo en tinc una: guerrer
717. M: guerrer. Molt bé. Un senyor que fa la guerra és un guerrer
718. Judit: guerra
719. M: guerra... guepard, guerra, guerrer, n’hem dit alguna més però no em recordo... falguera, alguna
més?
720. Tots: no
721. M: en sortiran més. Jo vaig a escriure aquí noves paraules (assenyala la pissarra on està escrivint)
723. Judith: La “Güerra”
724. M: no diem güerra. Atenció... què hem dit que passava amb aquesta U que teníem aquí=
725. Alguns infants: que no sonava
726. M: que no sonava... l'escrivim per saber que té aquest so de +gue+ però no sona! (escriu gerra) què
passa?
Mestra
y: El cas d’aquesta mestra és totalment contrari,
perquè no dona lloc a la participació, es cenyeix al programa i es centra en el
que ha d’ensenyar. Utilitza la llengua com a una tècnica i és ella mateixa la
que fa tot, per exemple el fet de posar la data a la pissarra. Ara la concepció
de l’alumne és diferent, ara els veu de manera passiva i no els fa participar a
la classe, inclús quan intervenen els talla i els fa canviar de tema. El
tractament que fa de la llengua és més tancat i per ella si que existeix la
concepció de l’error, escriure una falta ortogràfica ho veu com a un error.
Com hem pogut comprovar el paper d’un mestre
és molt important i podem fer que els alumnes aprenguin sense fer un ús d’un
sistema tant tècnic. La bona metodologia és la que utilitza la mestra x, on
deixa que els alumnes aprenguin a partir del seu propi coneixement i on la
motivació juga un paper molt important.
